Malalties


QUÈ SÓN ELS CUCS INTESTINALS?

Són uns paràsits que afecten amb freqüència gossos i gats. Normalment es localitzen als intestins on s’alimenten i reprodueixen a costa del seu “hospedador”.
Causen transtorns que en ocasions pot ser greu. Pel seu aspecte es classifiquen en cucs rodons i cucs plans.

Els cucs rodons: Són els nematodos. El seu elevat nombre a l’intestí pot provocar serioses obstruccions i petites ferides.

Els cucs plans: Són els cestodos, també anomenats tènies, amb forma de cinta. La seva mida varia d’uns mil·límetres fins a gairebé un metre.

AFECTEN A GOSSOS I GATS:

Aquests cucs poden infestar i afectar gossos i gats. Les mascotes que no surten de casa també estan exposades perquè els ous d’aquests paràsits poden entrar a casa enganxats a les sabates o a la roba.

AFECTEN A LES PERSONES:

El contacte amb gossos i gats pot ocasionar la infestació a persones. El risc existeix sobretot en nens i persones d’edat avançada.

QUINS DANYS PRODUEIXEN AQUESTS PARÀSITS A LES MASCOTES?

– Falta de gana, vòmits, diarrea.
– Fatiga i decaïment. Anèmia
– Tos, dificultat respiratòria.
– Enrogiment i picor.
– Pell seca, pèl aspre i trencadís.
– Abdomen inflat. Dolor a la palpació.
– Retard en el creixement (en cadells) o aprimament (en adults).

La gravetat dels símptomes dependrà de la quantitat de cucs, l’edat i l’estat nutricional de l’animal.
En rares ocasions pot provocar la seva mort.

Els excrements poden ser indicatius de la parasitació de les mascotes si s’observen els típics cucs o estructures similars a un gra d’arròs (són fragments de paràsits).

I AQUESTS CUCS… CONSTITUEIXEN UN RISC PER A LES PERSONES?

En efecte, els cucs intestinals poden infestar les persones perquè aquestes comparteixen el mateix entorn que les seves mascotes.
La infestació es produeix quan accidentalment s’ingereixen els ous d’aquests cucs:

– Jugant amb les mascotes, per contacte amb la terra dels parcs, o directament amb el contacte amb gossos i gats.
– En menjar fruites i hortalisses sense rentar.
– Les lesions provocades per aquests paràsits poden arribar a ser greus, per exemple diarrees amb sang o fins i tot lesions oculars serioses en algun cas extrem. En rares ocasions les larves de toxocara assoleixen l’ull, la qual cosa pot ocasionar ceguesa.
– Els cucs plans poden provocar l’aparició del quist hidatídic en les persones. Quists hidatídics al pulmó.

COM ASSOLEIXEN ELS PARÀSITS L’INTESTÍ DE GOSSOS I GATS?

PER L’ENTORN: Gossos i gats s’infesten quan ingereixen accidentalment els ous o larves d’aquests paràsits, que es troben en el medi ambient.

A TRAVÉS DE LA PELL: Les larves dels cucs rodons poden travessar la pell de les extramitats o de l’abdomen.

En ingerir puces: un gos o gat pot desenvolupar el cuc, si en llepar-se es menja accidentalment una puça parasitada amb la larva de Dipylidium caninum.

En menjar vísceres dels animals: Els gossos i gats poden infestar-se en menjar ocells, rosegadors o en ingerir vísceres crues.

VAL MÉS PREVENIR QUE CURAR:

Cal recordar que els cucs intestinals poden afectar la salut tant de les mascotes com de les famílies, i que és aconsellable adoptar mesures preventives per reduir el risc sanitari que comporten.

Per a això és important que s’adoptin mesures de maneig que evitin el contagi dels gossos o gats amb ous i larves d’aquests cucs. També és necessari administrar a les mascotes productes antiparasitaris que eliminin els cucs rodons i plans que pugui tenir.

És molt aconsellable des parasitar a les mascotes de forma regular cada 3 mesos ( 4 vegades a l’any), d’aquesta manera estaran protegides contra els cucs intestinals durant tot l’any.

Informació: Bayer HealthCare, Bayer Solucions Antiparasitàries

Anuncis

COM SÓN LES PAPARRES?

S’aprecien a simple vista en el gos, sobretot quan estan fixades i han ingerit sang.

CICLE DE VIDA DE LA PAPARRA:

1) Larves: Les larves es nodreixen de gossos i petits mamífers.

2) Nimfes: Les nimfes també poden transmetre malalties.

3) Adults: Les paparres adultes transmeten malalties a través de la ingesta de sang.

4) Ous: La femella abandona “l’hospedador” i diposita els ous al terra.

QUINES MALALTIES TRANSMETEN PRINCIPALMENT?

1) BABESIOSIS

És una malaltia parasitària produïda per un paràsit microscòpic, que afecta majoritàriament el gos i pot arribar a produir-li la mort.

COM SABER SI UN GOS TÉ BABESIOSIS?

És probable que el gos tingui un aspecte molt apagat i potser presenti febre alta, abatiment i pèrdua de sang per orina.

La presència d’aquests símptomes requereix l’atenció d’un professional.

TRANSMETEN MALALTIES A LES PERSONES?

Algunes paparres poden transmetre babesiosis, ehrliquiosis, així com altres malalties a les persones mitjançant la seva picada. És important intentar evitar picades a les sortides al camp.

2) EHRLIQUIOSIS

És una malaltia parasitària produïda per un microorganisme, que afecta majoritàriament el gos i pot arribar a produir-li la mort.

COM SABER SI UN GOS TÉ EHRLIQUIOSIS?

El correcte diagnòstic de l’ehrliquiosis necessita la precisa de la intervenció d’un professional veterinari, encara que els símptomes més habituals són abatiment, vòmits, febre pèrdua de gana i finalment anèmia.

Si es detecta, s’ha de tractar amb rapidesa abans que arribi a la fase crònica.

COM ES TRANSMETEN LES MALALTIES:

Mitjançant la picada, les paparres transmeten el paràsit o microorganisme que produeix les malalties, d’un gos malalt a un de sa.

En totes les seves fases evolutives (larva, nimfa i adult) poden ser infectants.

LLOCS DE RISC:

Normalment és més fàcil que un gos agafi paparres en zones amb vegetació, arbusts o plantes en general, ja que és on les paparres “esperen” per saltar-li a sobre.

Els llocs amb més risc són els parcs i jardins, dins de les ciutats, encara que també solen ser típiques de les sortides al camp.

COM ES PODEN PREVENIR AQUESTES MALALTIES?

El més important és reduir el nombre de picades de les paparres, ja que precisament a través seu es transmeten les malalties.

La repelencia és fonamental per dificultar l’accés de la paparra al gos, i d’aquesta manera, reduir el nombre de picades i disminuir el risc de transmissió de malalties.

Per a això són molt eficaços els productes repel·lents amb l’anomenat efecte “peus calents” que, gràcies a la sensació de coïssor, dificulten que la paparra arribi a fixar-se al gos.

Informació: Bayer HealthCare Sanidad Animal

QUÈ ÉS LA FILARIOSIS?

És una malaltia parasitaria greu que afecta a gossos i gats. Està causada per un cuc rodó (la filaria) que es transmet per la picada d’un mosquit. Se la coneix com “malaltia del cuc del cor”, ja que és en aquest òrgan on els cucs adults s’alimenten i es reproduïxen.

LA FILARIOSIS ESTÀ PRESENT A ESPANYA.

En determinades zones d’Espanya existeix una elevada incidència d’aquesta malaltia. La desigualtat per zones és deguda a diferències climàtiques i regionals que afavoreixen la presència del mosquit transmissor d’aquesta malaltia.

En els últims anys la filariosis s’està estenent encara més degut al fet que les primaveres i tardors són cada vegada més calorosos i més llargs el que fa profilerar la presència d’aquests mosquits.

QUINS DANYS OCASIONEN LES FILARIAS A LES MASCOTES?

Les larves que resideixen sota la pell no donen símptomes, però quan es transformen en cucs adults poden obstruir el cor i les artèries, el que produïx els símptomes següents:

En gossos:

Pèrdua de pes
Sorolls pulmonars anormals
Intolerància a l’exercici
Manca de gana
Tos
Dificultat al respirar

En gats:

Taquicàrdia, dificultat al respirar
Pèrdua de gana i pes
Vòmits intermitents

En gats les larves poden migrar a altres òrgans diferents del cor i poden ocasionar morts sobtades.

LES PERSONES PODEN CONTREURE LA MALALTIA?

Les persones no corren cap risc al conviure amb un animal infectat, ja que aquest paràsit no els afecta.

COM ES CONTAGIEN ELS GOSSOS I GATS DE FILARIES?

1) Quan un mosquit pica a un gos o un gat, diposita larves amb la saliva. Les larves s’introduïxen a la pell.

2) Sota la pell es desenvolupen i després emigren per les venes fins al cor on es convertiran en cucs adults.

3) En el cor els cucs es reproduïxen i les seves larves viatgen per la sang, esperant ser ingerides per un altre mosquit que podrà transmetre la malaltia a un altre animal.

Un gos o gat malalt representa un perill potencial per a la resta de gossos i gats.

PROGRAMES DE PREVENCIÓ.

Per a protegir a les mascotes de la malaltia del cuc del cor és necessària l’aplicació regular de productes antiparasitaris que evitin que el cuc del cor es desenvolupi a adult i causi la malaltia.

En l’actualitat existeixen diversos productes idonis per a aquest fi que han d’aplicar-se de manera regular cada mes durant tota l’època del mosquit.

Si un gos o gat va a desplaçar-se a una zona amb filaria, és recomanable desparasitar a les mascotes un mes abans de viatjar, i continuar aplicant la desparasitació mensualment, fins a un mes després del retorn a casa.

A més, per a prevenir aquesta malaltia és aconsellable adoptar mesures que evitin que els mosquits piquin a les mascotes.

Informació: Bayer HealthCare Sanidad Animal
Bayer Soluciones Antiparasitarias